sábado, 16 de junio de 2012
biotecnologia ( II )
Enllaç a la pàgina de notícies sobre la biotecnologia aplicada als aliments o la medicina: http://www.informador.com.mx/1838/biotecnologia
Biotecnologia
origen i evolució de la vida ( II )
La selecció natural!
Enllaç a dos jocs online sobre la creació d'un planeta adequat per la vida, i sobre la selecció natural:
SN: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/es/interactiu/20091218-betularia.jsp
Creació d'un planeta (està en anglès): http://www.cienciasmc.es/web/u4/contenido1.1_u4.html
Enllaç a dos jocs online sobre la creació d'un planeta adequat per la vida, i sobre la selecció natural:
SN: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/es/interactiu/20091218-betularia.jsp
Creació d'un planeta (està en anglès): http://www.cienciasmc.es/web/u4/contenido1.1_u4.html
orígen i evolució de la vida
Enllaç a unaguía de recursos didàctics sobre l'orígen de la vida i la seva evolució:
http://www.cienciasmc.es/web/pdf/u4_origen_vida_y_evolucion.pdf
sostenibilitat ( II )
Enllaç a la pàgina de l' Institut argentí del desenvolupament econòmic: http://www.iade.org.ar/modules/noticias/article.php?storyid=3801
Salva el planeta; Greenpeace.
Salva el planeta; Greenpeace.
sostenibilitat
Article sobre l'obsolescència programada:
| ||
| Publicado el 17/11/2011 16:00:00 (343 Lecturas) | ||
 Del lavarropas a la pc, toda cosa que compramos nace con una vida útil cada vez más breve. Detrás de esta “obsolescencia programada” hay razones económicas y consecuencias culturales. Los romanos construyeron puentes que, dos mil años después, siguen ahí. Y en la localidad de Livermore (California) funciona una bombilla que ilumina un cuartel de bomberos desde 1901. Sin embargo, en general, el engranaje industrial desarrolla equipos de electrónica de consumo, celulares y otros aparatos con una vida tan fugaz que ni deja rastro en nuestra memoria. Se hacen perecederos al poco de nacer. Diseñados para tener una vida corta, frecuentemente ni siquiera tienen una segunda oportunidad tras estropearse. En la vida cotidiana, apenas se habla de reparar, reponer o reutilizar ante pautas que hacen que todo sea rápidamente viejo y fugaz. Pero acortar el ciclo de vida útil de un artefacto tiene efectos ambientales nocivos: comporta un agotamiento de recursos naturales, derroche de energía y una producción de desechos imparable. La caducidad planificada caracteriza nuestro modelo económico. Ha sido históricamente la palanca que activó la compra y el crédito. “La obsolescencia programada surgió a la vez que la producción en serie y la sociedad de consumo”, sostiene Cosima Dannoritzer, directora del documental Comprar, arrojar, comprar, producido por Mediapro, que ya han visto dos millones y medio de telespectadores.  |
viernes, 15 de junio de 2012
El nostre lloc a l'univers ( II )
- El descubrimiento incluye ''16 super-Tierras''
El hallazgo se produjo gracias al ''espectograma'' Harps, el más avanzado ''cazador'' de exoplanetas que existe en el mundo
PARÍS, FRANCIA (12/SEP/2011).
Los científicos ha efectuado su hallazgo desde Chile, gracias al "espectograma" Harps, el más avanzado "cazador" de exoplanetas que existe en el mundo, instalado en el telescopio La Silla del Observatorio Europeo Austral (ESO).
El descubrimiento incluye "16 super-Tierras", planetas cuya masa es entre una y diez veces la de la Tierra, y planetas similares a Neptuno que orbitan alrededor de estrellas muy parecidas al Sol, precisa el CNRS.
Una de esas estrellas "está situada en el interior de la zona habitable", por lo que podría ser propicia "a la aparición de la vida y a su evolución".
Los astrónomos han establecido que más del 40 por ciento de las estrellas similares al Sol poseen al menos un planeta más ligero que Saturno, destaca el Centro francés de investigación en su comunicado.
Harps, "desarrollado en Francia parcialmente", ausculta el cielo austral en busca de planetas en órbita alrededor de otras estrellas como el Sol desde 2003.
Hasta el momento, había detectado un centenar de exoplanetas, mediante una técnica apoyada en la medida de velocidades radiales de las estrellas.
En los próximos años, se espera que Harps alcance niveles inéditos de estabilidad y sensibilidad y pueda descubrir planetas rocosos capaces de albergar vida.
A tal efecto, se han seleccionado diez estrellas próximas y similares al Sol, en las que se realizarán "búsquedas sistemáticas de super-tierras.
El nostre lloc a l'Univers
L'origen del sistema solar i de la Terra
Els científics pensen que el Sistema Solar es va formar quan un núvol de gas i pols en l'espai va ser alterada. Potser a causa de l'explosió d'una estrella propera anomenada Supernova. Aquesta explosió va provocar ones en l'espai les quals van provocar que el núvol de gas i pols es contragués. Aquesta contracció va fer que el núvol comencés a col · lapsar a mesura que la gravetat provocava que el gas i la pols es atraguessin entre si, donant origen a una Nébula solar. Igual que una ballarina gira més ràpidament quan apropa els braços al seu tors, d'igual manera el núvol va començar a girar a mesura que s'anava col · lapsant. Eventualment, el núvol es va anar escalfant més i més i es va fer més densa al centre, amb un anell de gas i pols que l'embolicava, sent més calenta seu centre i més freds els seus extrems. A mesura que aquest anell es feia més i més prim, les partícules van començar a unir-se ia formar grups. Alguns d'aquests grups es van fer més grans a mesura que se li s'adherien partícules de grups més petits, els quals l'import dipositat formar planetes o llunes. Cap al centre del núvol, on ja s'havien format planetes com la Terra, el material rocós era l'únic que podia resistir la calor extrema. La matèria gelada es va ubicar en altres regions de l'anell al costat de material rocós, i es van formar planetes gegants com Júpiter. A mesura que el núvol continuava a girant, el centre es va fer tan calenta que va generar un vent estel · lar que va llançar a la majoria del gas i pols fora del nou Sistema Solar i es va convertir en estrella, el Sol.
Els científics pensen que el Sistema Solar es va formar quan un núvol de gas i pols en l'espai va ser alterada. Potser a causa de l'explosió d'una estrella propera anomenada Supernova. Aquesta explosió va provocar ones en l'espai les quals van provocar que el núvol de gas i pols es contragués. Aquesta contracció va fer que el núvol comencés a col · lapsar a mesura que la gravetat provocava que el gas i la pols es atraguessin entre si, donant origen a una Nébula solar. Igual que una ballarina gira més ràpidament quan apropa els braços al seu tors, d'igual manera el núvol va començar a girar a mesura que s'anava col · lapsant. Eventualment, el núvol es va anar escalfant més i més i es va fer més densa al centre, amb un anell de gas i pols que l'embolicava, sent més calenta seu centre i més freds els seus extrems. A mesura que aquest anell es feia més i més prim, les partícules van començar a unir-se ia formar grups. Alguns d'aquests grups es van fer més grans a mesura que se li s'adherien partícules de grups més petits, els quals l'import dipositat formar planetes o llunes. Cap al centre del núvol, on ja s'havien format planetes com la Terra, el material rocós era l'únic que podia resistir la calor extrema. La matèria gelada es va ubicar en altres regions de l'anell al costat de material rocós, i es van formar planetes gegants com Júpiter. A mesura que el núvol continuava a girant, el centre es va fer tan calenta que va generar un vent estel · lar que va llançar a la majoria del gas i pols fora del nou Sistema Solar i es va convertir en estrella, el Sol.
Importància de la ciència ( II )
¿Ciència o pseudociència?
Article molt interessant sobre la controversia d'un tema bíblic, el diluvi universal.
Importància de la ciència ( | )
Un dels científics més importans actualment és Stephen Hawking, una persona que ha viscut tota la seva vida per la ciència i en sap la gran importància que té per el nostre món.
"En una societat democràtica els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques de manera que puguin pendre decisions informades i no dependre tan sols dels experts". Stephen Hawking.
Stephen Hawking
Va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial.Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitaria Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals. Posteriorment Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments.
Video sobre Stephen Hawking:
"En una societat democràtica els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques de manera que puguin pendre decisions informades i no dependre tan sols dels experts". Stephen Hawking.
Stephen Hawking
Va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial.Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitaria Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals. Posteriorment Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments.
Video sobre Stephen Hawking:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)